Posem en marxa l`hort del col·legi l'Amistat

Una vegada tot a punt, o mentre tot açò passava, aconseguíem llavors ecològiques de l’associació Llavors d’Ací (Molt interessant la seua tasca), i començàvem a preparar la terra, eliminant la brossa que havia crescut de manera espectacular, removent, barrejant amb fem de cavall i aplanant. Durant este període han sorgit alguns problemes, evidentment. Aquestes primeres tasques eren més adients a alumnes més majors, i hi ha un parell de mestres que col·laboren, però tampoc podien  disposar del temps necessari per a fer les tasques de tindre’l a punt en el moment òptim de la sembra. Per això s’ha endarrerit aquesta, i la vaig tindre que fer jo mateix una vesprada a mitjant de desembre per no endarrerir més el tema  (ho vaig passar genial però no era eixa la finalitat, lo seu és que ho  facen els alumnes).

Per tant, la collita d’hivern va un poc endarrerida, però anem experimentant i aprenent i la veritat és que dóna gust anar amb els alumnes i vore la seua curiositat i goig en vore que poc a poc les verdures van eixint.

A nivell d’hort, estic trobant algunes dificultats i imprevistos. El que més em preocupa és que durant els mesos de desembre i gener, al voltant del solstici d’hivern, l’hort a penes rep llum directa del sol, no sé si això perjudicarà el creixement de les plantes. De fet, a penes he de regar, la terra es manté humida durant molts dies. Amb això i el fred tinc la sensació de que el creixement de les plantes és molt lent. Les cebes tendres que vam plantar no han sobreviscut, els encisams que trasplantarem tampoc. Solament van creixent els pèsols, les faves, les carlotes i els raves. Com voreu a les fotos, els resultats no estan sent espectaculars però anem aprenent.

A l’altre espai, l’allargat, que té una incidència del sol major,  tenim pensat plantar aromàtiques i plantes que s’emparren a la tanca, però estic pendent de com afecta la falta de sol a l’espai on estan les verdures per vore què fem finalment.

En fi, encara que estem contents, crec que el problema major és aconseguir coordinar la col·laboració de tot el professorat, tot i que per les seues  característiques, una vegada posat en marxa l’hort no dóna mot de maldecap. Respecte a les errades o les coses que no ixen bé, forma part de l’aprenentatge i la gràcia que té fer tot açò. Tinc molts dubtes que espere anar compartint amb vosaltres al foro pròximament.

En fi, que espere amb il·lusió que pugem col·laborar i aprendre tots a través d’aquest blog.